Mai 312013
 

No és que el Partit Popular em mereixi la més mínima consideració, ni la seva capacitat per dirigir un país la més mínima confiança.  Tampoc no és que m’hi senti ni remòtament proper als seus plantejaments idològics, però reconec que, tal com van les coses, poden seguir al govern durant anys i anys, encara que no sigui per mèrits propis.

Resulta fantàstic llegir que el líder del principal partit de l’oposició a Espanya (del PSOE), el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba és capaç d’afirmar, sense cap rubor, que si no torna a despegar la construcció, no sortirem de la crisi.  Serà bonic esperar més detalls, ara que tenim un superàvit d’equipaments, aeroports i vies d’alta velocitat totalment inútils.

Davant d’aquesta declaració d’incompetència no he pogut més que recordar totes aquelles veus que afirmaven que tota crisi és, en el fons, una oportunitat de canviar les coses.  Deu ser veritat, però no pas a Espanya, on el partit que governa s’ha entestat a fer-nos retrocedir unes tres dècades més que menys, de cop, i el partit que aspira a governar només pot oferir, com a sortida a la crisi, més totxo.  Poc sòlid com a argument per aspirar al govern.

Que lluny queda allò de la nova economia, allò de refundar el capitalisme, l’entusiasme per les energies renovables, la investigació i el desenvolupament i el nou model productiu, la indústria verda, la universitat per a tothom…  Paraules només.

Ara, ja tenim clares les alternatives a Espanya:  o una societat clarament dividida entre rics molt rics i pobres cada cop més pobres o una nova bombolla especulativa que ens condemni a una recessió periòdica i inevitable.

De debò que voleu viure en aquest país?  Doncs això.  Anem passant.

css.php