Mai 292013
 

La Casa Reial està de pega.  No repassaré els seus problemes, escàndols i disputes diverses, perquè totes són prou conegudes i, francament, no sé ni si val la pena.

De tota manera, el que sí que penso que mereix un comentari és  la doble notícia relacionada amb el iot del Rei, el Fortuna.  No fa gaires dies vam llegir que sa majestat renunciava a utilitzar-lo, no per falta de ganes, sinó perquè Patrimoni li va comunicar que no disposava dels gairebé dos milions d’euros que en costa el manteniment anual.  Pel que es veu, el monarca tampoc no els té, aquests diners, o no pensa pas gastar-los.

Sigui com sigui, el iot al racó.  Després apareixen les informacions aquestes de l’exemplaritat, l’estalvi i els temps de crisi, i tot el que vulgueu, per mirar de salvar els mobles.  La realitat és que uns no tenen els diners i l’altre no se’ls vol gastar.

Però vet aquí que ara arriben els pobres empresaris que en el seu dia es van gratar la butxaca per al reial obsequi i demanen que els el tornin, si no el pensen fer servir, argumentant que era un regal per a un determinat ús i que si l’ús no es fa, el regal tampoc no té sentit.

Esperpèntic i ridícul tot plegat, si no fos que estem parlant del cap de l’Estat.  Bé, d’un estat on aquests regals són normals, on ha de ser l’administració qui posi fre a determinades despeses i on les relacions personals-econòmiques-oficials són tant i tant difícils de separar, pel que sembla.

I en el fons, el més revelador de tot plegat, potser és el propi nom del vaixell:  fortuna.  Una fortuna, però, que en aquesta llarga història de despropòsits més aviat avergonyeix que no prestigia.

css.php