Mai 222013
 

Tradicionalment, hem estat els nacionalistes, els sobiranistes, els independentistes, els separatistes -digueu-ne com vulgueu-, el que hem fet servir la violència per imposar les nostres idees a sang i foc.  Bé, això és el que sempre s’ha defensat des de la dreta per ciminalitzar-nos.  Nosaltres som els violents, els radicals, els dels conflictes al carrer i els que atemptem contra la pau social…

Però vet aquí que ha hagut de ser el mistre Wert, aquest personatge de fosc present i, sense cap dubte, d’ingrata i ignominiosa memòria, qui ha hagut de posar les coses a lloc tot dient que aquells que ens oposem a la seva reforma educativa (bàsicament els que he anat esmentant en el paràgraf anterior) som ocellets apuntant a les escopetes.

Per un cop li he de donar la raó.  Ells són els que tenen les armes i no dubten a utilitzar-les.  Ells són els que ostenten el monopoli de la força i l’exerceixen per imposar (ordeno i mando) les seves idees.  Nosaltres, mentrestant, només som ocellets que ens volem sentir lliures perquè ens agrada volar, encara que no ens acabem de decidir a fugir de les armes que sempre ens apunten.

I això ho ha dit el ministre tot just després de criticar el llenguatge bel.licista que es fa servir contra la seva llei.  Qui és el bel.licista?  Nosaltres ja ho savíem, però ara ell ens ho confirma, en tot un exercici d’incoherència ben propi de qui defensa una aberració educativa com la que ens vol imposar, ja sigui a cop d’escopeta, o de majoria absoluta, perquè com va dir algú que ara mateix no recordo, “les lleis són normes, però també són armes”.

css.php