Mai 092013
 

Ara resulta que el Tribunal Constitucional decideix suspendre una declaració política del Parlament de Catalunya.  Cap sorpresa, si mirem la brillant trajectòria d’aquest tribunal al llarg dels anys, especialment pel que fa a la consideració cap al nostre país i els seus òrgans d’autogovern.

El que em costa d’entendre és què dimonis s’ha suspès.  Una declaració?  si no té caire executiu!  Potser el que manté el Consistucional és que els diputats no poden manifestar les seves opinions?  Això sembla.

Potser el que deixa en suspens són les actuacions del Parlament a partir d’ara, perquè tot el que faci es podrà llegir en clau de clara vinculació a la declaració suspesa?  D’això se’n diria involució, no?  El PP ja amenaça amb torpedinar qualsevol activitat. Sort que amb un estil més que qüestionable.

Potser volen dir que durant cinc mesos no cal que el Parlament faci res?  Ja se n’ocuparan el PP i Ciutadans (i el PSC de propina) de fer lectures esbiaixades de tot el que s’hi tracti per titllar-ho de secessionista.

No ho sé, tot plegat em sembla un intent de jutjar què podem pensar i dir i què no.  I no ja a nivell individual, cosa que passa a diari, en multitud de temes, sinó també a nivell polític, la qual cosa suposa un abaratament intolerable de la democràcia.  Si no és així, m’agradaria que algú m’ho expliqués perquè ho pugui entendre.

Potser resulta que el Parlament pot aprovar lleis, però no pot expressar posicionaments polítics?

Un cop més m’ha vingut al cap aquella frase del dictador Franco que venia a dir:  “faci com jo i no es posi en política”.  Em sembla que justament és això el que li acaba de dir el Tribunal Constitucional al Parlament.  Ara, igual com aleshores, ni cas.

css.php