Mai 132013
 

Els darres dies de la setmana passada ens  van deixar una notícia inquietant.  Molt més inquietant del que pugui semblar en un primer moment, i més si no acaba sent allò que diuen que és, sinó allò que em temo que podria ser.

Em refereixo a la petició d’expulsió del líder de l’associació islàmica més important de Catalunya, Noureddine Ziani, proper a CiU i que s’ha posicionat clarament per la independència de Catalunya.  Diu el CNI (aquesta gent que afirma que no han desembarcat a casa nostra, però que tot sembla indicar que sí que ho han fet, i de quina manera) que Ziani és un espia salafista.

Per una vegada, m’agradaria poder arribar a creure en el CNI, perquè si l’acusació que es llença sobre Ziani no és certa, i tot plegat és només un nou capítol d’aquesta guerra fosca, sorda i bruta contra el dret a decidir el nostre futur – ara sembrant el pànic entre la població immigrada- la cosa seria extraordinàriament greu perquè, d’una banda constituiria un nou atemptat contra la convivència pacífica al nostre país i, d’una altra, evidenciaria la manca de respecte a un projecte social d’integració en què moltíssimes persones, en tots els àmbits (social, educatiu, lingüístic, cultural…) hi han deixat quantitats ingents d’energies i de ganes de contribuir a crear una societat més lliure, més justa i més integradora, on tothom s’hi pugui sentir còmode.

Tant de bo, per un cop, el CNI tingui raó (cosa que dubto, no ho negaré) perquè l’alternativa és intolerable, encara que gens sorprenent.

 

 

css.php