Feb 282018
 

Hi ha dies que sembla ben bé que estiguin fets per posar a prova la paciència del personal.  Ahir, un bon exemple, si ens ho mirem amb una mica de calma.

Ahir vam tenir una mena de virrei estrany afirmant, sense ni immutar-se, que tècnicament, l’1 d’octubre no va haver càrregues policials.  Tècnicament, Espanya deu ser una democràcia, perquè realment…  D’altra banda, va aquell i es depenja demanant un referèndum sobre la monarquia.  Imagino que el voldrà acordat amb el rei preparat, oi?  Si mirem una mica més, la colla del Mobile a les seves coses, desmentint els arguments catastrofistes dels governants espanyols i els seus escolanets, i ensenyant-nos la poteta d’un futur que ens prometen meravellós, mentre es van deixant els diners en hotels, restaurants i senyoretes de companyia.  En clau domèstica, per variar, ni rastre de cap acord de govern, malgrat les bones paraules que ningú no s’acaba de creure, ni les propostes que com més va més surrealistes sonen.  I a Madrid, tossuts que només permetran un president que els agradi, cosa gens fàcil, dit sigui de passada, perquè haurà de ser independentista.  I de propina, va i neva, i es fan aturar els camions i el transport escolar i es munta un comitè de crisi molt més seriós que aquell de Zoilo i els seus col·legues, tot i que, segons diuen, per obra i gràcia del 155, el tal Zoilo fa de conseller d’Interior.  Bé, no cal que es prengui la molèstia, que ja ens ho farem nosaltres i Joan Delort és una persona seriosa.

En fi, que, si més no, ahir ens va deixar imatges idíl·liques, seguint el tòpic, de la neu arreu,  inundant-ho tot d’aquest blanc puríssim que tant enlluerna i sedueix.  Sort d’una mica de bellesa enmig de tanta absurditat.  Avui, dimecres, un altre dia, i esperem que no sigui “el mateix dia”, que ja hi ha ganes d’aires nous.

css.php