febr. 122018
 

El Capità Enciam va ser un personatge de TV3, aquesta cadena que adoctrina i manipula, que els anys noranta explicava les bondats del reciclatge i de la importància dels petits canvis, aparentment sense gaire valor, però molt positius, al capdavall.  Avui, mirar aquest personatge és un recorregut entre la nostàlgia i la innocència.  De tota manera, els temps que corren conviden a recuperar -a reciclar, si voleu- l’esperit del Capità Enciam, canviar-lo d’àmbit i afirmar que els petits gestos són poderosos.

No sé si serà per la influència de personatges com aquest, o per una determinada formació dels que ja tenim una edat, però el cert és que, per bé o per mal, hem après la importància dels petits gestos, dels detalls, sovint gairebé només simbòlics, però que serveixen -i molt- per refermar conviccions i per teixir complicitats en moments en què potser només hi ha espai per als petits gestos.  Si parlem de política, qui pot negar el valor dels llacets grocs?  I si parlem de les persones, qui no s’ha sentit confortat per una abraçada a deshores o per un petó inesperat?  Són aquests petits gestos, aquests petits canvis en la nostra manera de fer, sense estridències ni sorolls, els que en un moment donat acaben sent molt poderosos.  Si més no, molt més que les grans proclames que, habitualment no passen de ser soroll de paraules que amaguen la inacció més absoluta, ja sigui per mandra, per covardia, per incompetència o per interessos particulars inconfessables.

Avui és dilluns, una setmana que, a priori, no augura grans canvis.  Però qui sap.  Potser algun detall gairebé imperceptible, un gest discret o un canvi aquí o allà que passa desapercebut per a gairebé tothom, pot capgirar la rutina i obrir la porta a transformacions importants.  No perdem de vista els petits gestos, que cada detall, vulguem o no i especialment en moments delicats, compta.

css.php