nov. 132017
 

El vent fa tardor.  El vent obliga a alçar el coll de la jaqueta i a arrupir el cap i el cos a la recerca de protecció i abric.  El vent molesta, però també escampa els núvols i dibuixa un cel clar i net, mentre omple el terra de fulles grogues i vermelles, que ja ham fet la seva missió i que jauen per donar més vida.

Mitjans de novembre, com aquell que diu.  La tardor finalment sembla que s’ha volgut instal.lar entre nosaltres i ens porta dies de vent intens, de vent molest.  Però fora bo no oblidar que, segons diuen, el vent també porta notícies i cal saber escoltar allò que ens està dient.  Vivim temps estranys, nous, insòlits, sense massa referents on aferrar-nos per tenir una mica de certesa i de seguretat.  Aquesta tardor ens està portant de tot;  massa de tot, diria jo.  Potser, ara que el vent senyoreja pels nostres carrers i places i ens tanca a casa, cal escoltar amb cura allò que ens diu, les notícies que ens porta.

Tal vegada, aquest vent intens que ens visita ens parla d’esperança, al capdavall, de més enllà de les nostres parets i finestres tancades.  Potser de temps difícils i de realitats inimaginables, però potser també d’esperança, de branques sòlides i de fulles noves, així que les estacions avancin i anem deixant enrere la languidesa d’una tardor ja del tot instal·lada a casa nostra.  En tot cas, parem l’orella i veja’m que ens està dient, a la seva manera, un vent sempre misteriós i sempre sorprenent.



css.php