Feb 282019
 

Això del judici comença a enganxar més que una bona sèrie de qualsevol d’aquests proveïdors de continguts per Internet. I és que ben bé no saps què pot passar cada dia, amb cada declaració, ni amb cada interrogatori. Ahir mateix, dia de contrastos. Potser res de nou, de fet, però quan actituds tan diferents es posen una al costat de l’altra, gairebé de forma consecutiva, les diferències s’amplifiquen, i de quina manera.

Ahir van declarar tres alts membres del govern de Madrid de 2017: Rajoy, Sáenz de Santamaria i Montoro. Cadascú en la seva línia habitual, però en aquesta ocasió, davant d’un jutge i sota jurament (detall gens menor). El primer, un cop més, com si res no fos cosa seva, en una actitud molt pròpia d’un president, de fet. La segona, amb el seu to burleta i de superioritat (ella sabrà de què) habitual que la va dur a contradir-se de manera clamorosa (no estaria mentint, oi que no?). I el tercer, amb tot un desplegament de cinisme, més propi del dolent d’una sèrie de dibuixos animats que d’algú que ha estat ministre, insinuant intencions, quan el que s’han de jutjar són fets; i prou que ho sap. Tot plegat, una demostració més que evident d’impotència davant d’una pila de mentides i d’intencions gens clares que es van fent més i més evidents cada dia que passa.

I tot seguit, Baños i Reguant, en un nou exercici de coherència, com és habitual en ells, es van negar a respondre l’interrogatori de Vox, cosa que els va valer l’expulsió de la sala, com a testimonis, i el trasllat dels fets al jutjat de torn, advertits de les conseqüències penals que se’n poden derivar. Aquest sí que és un autèntic cordó sanitari contra el feixisme: no reconèixer-lo com a interlocutor, i molt menys encara com a interrogador en un judici. Poca xerrameca i fets clars i decidits. S’agraeix.

I de propina, aquesta escultura que s’ha presentat a ARCO i que és el rei convertit en ninot de falla. Qui la compri es compromet a cremar-la, com correspon a un bon ninot, abans d’un any. Potser fóra bon moment de fer una col·lecta per pagar les possibles multes de Baños i Reguant i, ja de passada, per comprar l’escultura i reservar-ne l’encesa per quan surti la sentència d’aquest lamentable i indigne espectacle televisiu. Dignitat, art i tradició de la mà. Què més es pot demanar? Potser justícia, ja posats?

css.php