Feb 252019
 

Ja fa uns dies que ha tornat a posar-se sobre la taula el gairebé etern debat sobre l’extinció dels dinosaures, i si va ser cosa d’un meteorit o d’erupcions volcàniques. Darrerament semblava clara la teoria del meteorit, però un recent estudi de restes de lava a l’Índia, podrien apuntar de nou cap als volcans.

No sé si mai ho tindrem del tot clar, o si, finalment, conclourem que va ser una estranya combinació de diferents fenòmens; però el que sí que em resulta curiós, si més no, és que davant d’un fet tan destructiu com l’extinció dels dinosaures, el debat sigui si va ser cosa de fora, o si la catàstrofe va sortir de dins. Certament metafòric, no ho puc negar.

En el fons, potser sí que som una mica com la terra mateixa i no sempre tenim clar si els encerts o les desgràcies, que de tot n’hi ha, són cosa nostra o ens arriben de fora. Humans com som, basculem entre el poder de les nostres capacitats i habilitats, i un entorn que ho facilita o dificulta tot. I així anem fent, en un debat interminable sobre les causes de tot el que ens passa, perquè sempre necessitem responsables i culpables.

Avui torna a ser dilluns i, inconscientment, endreçarem el calendari dels pròxims dies. Prioritzarem, ordenarem i mirarem de tenir clar què hem de fer, amb qui hem de comptar… i arrencarem la setmana, entre la mandra i la il·lusió; entre la plàcida ressaca d’un cap de setmana agradable, i la perspectiva d’una nova tirada de dies intensa, o sense sentit. Ben mirat, potser sí que dependrà del nostre entorn laboral, social, familiar… però també, en bona mesura, de la nostra actitud. Volcà o meteorit?

css.php