Feb 212019
 

Tornem-hi. Ja ho hem sentit moltíssimes vegades, i ahir, per si faltava algú, va ser el Felip VI qui es va despenjar amb allò tan vell de posar el dret, les lleis, com a valor superior de la societat, per damunt de la democràcia, inclús.

A veure si ens entenem. Tots, absolutament tots, els règims polítics, fins i tot els més sanguinaris i més dictatorials, disposaven d’un conjunt de normes legals a través de les quals feien i desfeien com els semblava. Algú gosaria dir, en aquests casos, que el dret (el seu, el que permet i ordena assassinats en massa) està per damunt de tot? Doncs, el Rei d’Espanya, es veu que sí.

Potser oblidem que les lleis només són normes que dicten, deroguen i modifiquen les societats per adequar la seva convivència col·lectiva a les noves realitats que van sorgint. Per damunt, sempre per damunt, s’han de situar els grans valors humans i socials: la llibertat, la igualtat, la humanitat, que en tots els casos haurien d’inspirar la redacció de les normes… Capgirar aquesta idea i posar les lleis, sempre arbitràries i sotmeses al lliure albir del govern de torn, per damunt de tot, és avançar, amb passes ben grosses, cap a la dictadura i cap a la limitació, o l’eliminació, dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.

I en aquest punt estem. Amb un judici vergonyant i injust en marxa, amb el feixisme exercint d’acusació, de la mà de l’Estat i de la fiscalia, amb amenaces constants d’involució social sota el pretext de no sé quins articles de la Constitució, forçats fins a límits inimaginables, i amb el seu Cap de l’Estat beneint-ho tot, del seu tron estant. Res de nou, però; ja va prendre posicions fa encara no un any i mig i ara ho reitera, per si de cas.

No ens podem empassar més aquesta farsa. Si les lleis i el dret no estan sotmesos als valors socials, als drets humans i al respecte a la llibertat de les persones i dels pobles, sinó que se situen com a bé superior i veritat absoluta i immutable, parlar de democràcia és tan sols un acudit macabre. I el retorn del feixisme, a tocar.

css.php