Gen 282019
 

No hi ha com crear un nom genèric per a alguna cosa, i si pot ser inventat, encara millor, per esvair la realitat rere una paraula o unes sigles. D’alguna manera, és com si posar nom, etiquetar, ja normalitzés les coses, ja ens permetés tenir un calaix on endreçar-les i, d’aquesta manera, calméssim el neguit que sempre genera qualsevol novetat.

Justament això és el que passa amb un substantiu que darrerament està adquirint un gran protagonisme. Em refereixo a “mena” o, sobretot, “menes”, en plural. Per si algú encara nou ho sap, aquests mots designen els “menors no acompanyats” que arriben al nostre país i que fan de mal acomodar en les nostres estructures socials.

Ara resulta que aquests menors sols són menes. Un substantiu, per cert, que a mi em sona a tribu urbana, o a banda juvenil, amb la qual cosa, encara tenim més ben definit i categoritzat el fenomen, per allò de les analogies inconscients. Bonica manera de definir i de deshumanitzar una realitat de joves sense futur que ens hauria de per pujar els colors, com a societat civilitzada que diem que som, però que ens relaxa força des del mateix moment que li podem posar nom.

Per cert, ahir llegia que en tres anys ha passat per quatre mans (titulars, si voleu) diferents això de la protecció dels menors. Per poc que conegueu l’administració, i si no ja us ajudo jo, sabreu que tants canvis en la direcció política (i el meu dubte retòric, perquè tinc molt clara la resposta, és si cal una direcció política a certs nivells, o si una direcció tècnica no seria molt més eficaç) alenteixen o, fins i tot paralitzen, l’activitat i molt més encara si del que es tracta és de donar resposta a realitats noves que exigeixen actuacions i dinàmiques noves.

Per cert, ja que hi som, com en podríem dir, d’aquests polítics que van saltant de càrrec en càrrec, amb relativa o descarada facilitat? Potser “paocs” (polítics acostumats a ocupar càrrecs)? No sona tan bonic com “menes”, però també ens serviria, si més no, per designar una realitat, també amagada, també molesta, però també ben real.

css.php