Gen 162019
 

Mira que ho hem repetit per activa i per passiva. Però, és clar, sempre resulta fàcil negar segons quines realitats, tancar els ulls i creure, en una barreja d’innocència i d’irresponsabilitat, que hi ha certes coses que no ens poden passar mai, que no van amb nosaltres. Però la realitat és tossuda i sempre s’acaba imposant.

Ahir, multitud de manifestacions per tot arreu en defensa dels drets de les dones, davant d’un present més que complicat i d’un futur en el qual pinten bastos. I ahir mateix, primeres reaccions de la caverna titllant les concentracions de kale borroka. Benvingudes, senyores, al club del “tot és ETA”.

Fa dies que ho diem. Això no va d’independència, només. Això va de democràcia, de drets fonamentals, de llibertat. Primer vam ser els independentistes, però després vindran les dones, els homosexuals, els animalistes, els musulmans, els estrangers… i tothom que faci broma o que dissenteixi de la veritat oficial, fins a arribar als socialistes i comunistes, o el que en quedi. A poc a poc, però de manera inexorable, si no sabem actuar a temps, tots els que gosem pensar diferent serem terrorismes.

Ja havíem vist algun exemple, que ningú no va voler acabar d’entendre, algun titellaire, algun còmic… però eren casos aïllats i no calia patir gaire. Extravagàncies del món de la faràndula. Ahir, per primer cop i de manera clara, era una multitud, eren les dones. Ahir va ser el primer dia en què va quedar molt clar que per als que mouen els fils, “ellos” també sou vosaltres. No sentiu els crits d'”a por ellas“? Escolteu bé, que en sentireu d’altres.

css.php