des. 212014
 

Ben bé per casualitat, com acostuma a passar en tantes coses, he ensopegat amb aquest article que parla de l’origen de la figura del caganer dels nostres pessebres.  En resum:  tradicionalment es parlava de la representació de ritus ancestrals de fertilitat, però sembla que la cosa té més a veure amb un intent d’acostar a la nostra realitat més propera, allò que va passar a Palestina, ben lluny de casa nostra.  Per això tindríem els pastors amb barretina o l’entranyable caganer.

Ben mirat, potser aquesta és la clau de volta del Nadal.  Aconseguir que tot allò que és llunya (en el temps i en l’espai) i difícil d’entendre, a nivell teològic, acabi sent alguna cosa ben nostra, ben domèstica.  Potser per això fem pessebres, encenem llumetes, guarnim arbres o tenim aquesta curiosa tendència a agrupar-nos al voltant d’una taula amb amics i familiars.  Potser aquesta és la nostra manera de fer aquests dies realment nostres, i no només dels grans magatzems.

Ara que tenim Nadal ben a tocar, recomanaria un petit esforç d’imaginació, si cal, per fer que aquestes dates siguin ben nostres, amb tots els elements tradicionals (casolans i importats) que vulgueu, però amb aquest toc personal que només nosaltres podem donar.  I si cal, reinventeu caganers, ovelles o el personatge que més us agradi, vingui a to o no.  Que no passa res per introduir-hi coses noves, ni per saltar-se les normes, encara que només sigui de tant en tant.

css.php