des. 122014
 

Ja hi tornem a ser amb el ministre Fernández Díaz.  Fins quan haurem de seguir aguantant les seves declaracions?  En concret, aquestes darreres en què parla de la “pobra gent” que creua il.legalment la frontera, i desafia les ONG a dir un lloc on se’ls garanteixi feina i manutenció, com a alternativa a les expulsions en calent.

Ja no sé si és incompetència, estupidesa o falsa moral catòlica.  Sigui com sigui em sembla insultant el concepte mateix de “pobra gent” (o de “gent”, només), amb un to paternalista i de superioritat inacceptable.  També em sembla insultant que l’alternativa a l’expulsió, per al ministre, sigui que algú els doni menjar i feina, com qui els posa el pinso en una menjadora.  No seria millor parlar de ciutadania i de condicions per desenvolupar-se com a persones, especialment sense haver de marxar?  Doncs no.

I des d’aquesta posició de superioritat moral encara es permet de donar lliçons tant a ONG que sí que treballen per la dignitat humana, com als dirigents de diferents països europeus, als quals vol enviar els immigrants, com aquell que transporta bestiar d’un lloc a un altre.  Bé, de fet, aquesta deu ser la seva concepció de la dignitat dels immigrants.  No s’hi pot esperar massa més, d’aquest individu, que va de cristià i catòlic practicant per la vida.  Quanta hipocresia junta.

A veure quant haurem d’esperar a sentir que són paraules tretes de context i malinterpretades.  Temps al temps.



css.php