des. 032014
 

Finalment tenim les cartes sobre la taula.  Ha calgut esperar una setmana però ja sabem quines són les propostes per al futur més immediat de les dues grans formacions polítiques catalanes, cridades, totes dues, a jugar-hi un paper prou rellevant.

Escoltats tots dos plantejaments, voldria remarcar que no vaig sentir coses tan diferents.  Voluntat de marcar distàncies, prou lògiques i legítimes d’altra banda, sí, però diferències substancials, pràcticament cap.  En tot cas, res que no es pugui resoldre seient a parlar-ne una estona amb una mínima voluntat d’acord (que no dubto que existeix).

D’altra banda, he sentit dos discursos diferents:  un discurs presidencial i un discurs d’un magnífic número dos (molt més número dos que líder de l’oposició, i cridat a exercir un paper fonamental, potser més discret però molt fonamental, en un futur govern).  Els objectius són clarament compartits, la manera d’arribar-hi també, gairebé en tot, i la diferència més important, entre totes dues exposicions, al meu parer, va ser més de to i de concreció en alguns moments (cosa més exigible al president, i més si aspira a seguir sent-ho), justament allà on l’oposició sempre juga amb més marge de maniobra.

En resum, que si no hi ha acord (i, ara mateix, no tinc cap dubte al respecte) serà perquè no voldran, o perquè algun d’ells, o tots dos, guarden alguna carta amagada a la màniga, d’aquelles que distorsionen les partides.  Esperem que no sigui així, pel bé de tots.  Només cal veure qui tindrà més capacitat de negociar, o de cedir.  O si voleu, qui sabrà posar davant la realitat a la ideologia.



css.php