Des 092014
 

En algun lloc del llibre de l’Apocalipsi (disculpeu que no sàpiga concretar més) es diu que “he vist un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra ja havien passat” (o alguna cosa si fa no fa com aquesta).  Evidentment que aquest text bíblic fa referència a la vida eterna, però la idea d’abandonar allò que, vulguem o no, se’ns en va, i descobrir una nova realitat, és una gran lliçó que caldria no perdre mai de vista.

En el terreny de la política, ja comencen a fer tuf de ranci determinades maneres de fer i de pensar que, al cap dels anys, ja ens han mostrat tot el seu potencial, i que ja no donen per més.  Finalment tot passa i tot s’acaba.  Aleshores és quan cal encarar aquest cel nou i aquesta terra nova.  Però per fer-ho calen propostes noves i maneres de pensar i d’actuar diferents.  Un bon exemple, si parlem del futur immediat del nostre país, pot ser l’anomenada Via Claver , tot i que dubto molt que la puguem veure aplicada. En qualsevol cas, una bona proposta, i un gran repte a la classe política.

No parlem d’exercir la independència?  Doncs això.  Sempre, evidentment, que la composició del nostre Parlament ho permeti, cosa que no està tan clara, i menys si seguim insistint a moure’ns a la vella terra i seguir mirant un cel vell.

css.php