des. 052014
 

Ho admeto, començo a estar molt tip de tanta tonteria partidista amb una qüestió tan seriosa com és la independència o no del nostre  país.  Començo a estar més que tip de mascles alfa que, al capdavall, només busquen omplir llistes i escons amb els seus fidels escolanets.  I començo a estar encara més tip que, a sobre, ens vulguin vendre que tot ho fan pel nostre bé.

Mentre aquesta colla es dedica a jugar a llistes juntes o separades, majoritàriament per interessos purament particulars, en lloc de mirar realment quina opció és més profitosa per a tothom, jo voldria plantejar una pregunta possiblement incòmoda:  s’han parat a pensar quina proposta és més creïble i més atractiva per als ciutadans del carrer que, al capdavall, som els que votem?  Que potser es pensen que les disputes de pati d’escola mobilitzen votants?   O és que potser estan convençuts que poden guanyar, no ja unes eleccions, sinó la independència, sense nosaltres?

Si CIU, ERC i les CUP alhora no són capaços de respondre de manera encertada aquesta pregunta i, per tant, de fer una proposta compartida prou atractiva per a una gran majoria social, el fracàs col.lectiu està més que garantit.   I el seu particular, de propina.

I de moment, no hi veig massa ganes, en tots tres.  Avancem cap a un ridícul històric?

css.php