De vegades, el calendari ens juga a favor i les coses arriben en el moment més oportú. M’atreviria a dir que aquest Sant Joan, el del foc amb majúscules, enguany arriba el mateix dia que sempre, però en el moment més oportú que mai.
A casa teníem foguera grossa preparada, construïda, a poc a poc, amb restes d’esporga, quatre trastes inútils i poca cosa més, que han anat fent pila al llarg dels mesos. Tot a punt, doncs. Però al llarg dels mesos, també hem anat acumulant sensacions, records, vivències i barrets que cal fotre al foc per tal que esdevinguin cendra i oblit. O potser tan sols algun que altre record discret i amable.
Foc a tot el que és vell i lleig, doncs, per tal de fer foc nou i recomençar. I llum i soroll per acompanyar la cerimònia de l’oblit. I bona companyia, i coques i beure, en una nit de retrobament amb bona part dels de sempre, en què hem compartit la certesa que el passat és passat, i l’esperança que el foc que tot ho purifica ens convida a gaudir d’un futur diferent i encara per escriure.
La revetlla de Sant Joan sempre és un misteri per descobrir i una oportunitat per posar al dia antigues creences sobre les propietats de les plantes medicinals que s’han d’arreplegar aquesta nit màgica, o sobre els poders d’aquesta, no ho oblidem, també, nit de bruixes i conjurs.
juny 242023
