Jun 302017
 

Punt.  Punt i seguit.  Gairebé punt i coma.  Però punt, en qualsevol cas.  Fins aquí he arribat, i enguany confesso que no ha estat gens fàcil, però aquí sóc, a punt per fer una petita pausa, un petit punt en l’estrany camí d’anar omplint aquestes ratlles dia a dia.

Avui toca parar uns dies;  pocs, però necessaris.  I sí, se perfectament que parlar en termes de necessitat per referir-me a gaudir d’unes vacances és tot un luxe en els temps que ens toca viure i, si parlem en termes planetaris, un luxe gairebé inimaginable.  Però ja que el tinc a l’abast, no el penso deixar escapar i, fins i tot per una mica de salut mental, no anirà gens malament poder desconnectar de tot, de gairebé tothom, i canviar totes les rutines, ni que només sigui per un temps molt breu.

Tanco la paradeta uns pocs dies.  Aquesta paradeta estranya i sense gaire sentit (de fet, no em cansaré de repetir que no cal fer-ne gaire cas) per la qual van desfilant pensaments, fantasmes, alegries, pors, reflexions, il·lusions, frustracions, sensacions i unes inexplicables ganes de contar coses des de la distància, gairebé des de l’anonimat, que Internet ens facilita.  Però tornaré.  I tornaré amb les ganes de recuperar tot el que ara deso, ben endreçat, a les golfes d’un estiu que tot just comença i que prou podria ser una mena de complex vitamínic que ajudi a encarar els mesos que han de venir, i que prometen, amb l’energia i l’entusiasme que de ben segur exigiran i mereixeran.

css.php