juny 172017
 

Clareja.  Encara no ha sortit el sol, però tot ho anuncia.  La nit ja és memòria, només, i el rosa i el blau encara competeixen per fer-se un lloc en un horitzó encara mandrós.  A poc a poc va despertant el dissabte.

És curiós com podem ignorar l’espectacle sempre diferent del dia que comença.  Potser dormim, potser no tenim cap finestra a prop, potser tenim altra feina.  Però la natura fa el seu pas, al ritme de cada dia, amb la seva paleta de colors pastel que van fent-se cada cop més intensos, fins omplir-ho tot, ara que l’estiu ja és a tocar, d’un blau immens i lluminós.

Vivim, tot sovint, massa tancats en la nostra vida, la nostra feina, la nostra casa, en nosaltres mateixos i no acabem d’entendre que  uns pocs metres, centímetres potser, més enllà, hi ha un món per descobrir i que s’esforça a mostrar-se’ns en tota la seva esplendor.  Com diu aquell anunci de cerveses que cada any es aporta un punt d’il·lusió estiuenca, tenim una vida meravellosa, i només ens cal atrevir-nos a viure-la.  Potser si aprenem a mirar veurem coses que no podem ni imaginar, i aprendrem a viure.



css.php