juny 042017
 

No sé si pot existir o no, però estaria molt bé, algun espai físic, algun lloc en el temps, o potser fins i tot, algun racó amagat i desconegut a dins nostre, on poguessin viure i campar lliures les fantasies, els somnis, i on la realitat fos allò que de vegades imaginem i que la vida i tot el que l’envolta s’encarrega de fer miques.

Em sembla que va ser Froid qui va dir que les fantasies són representacions no destinades a executar-se.  Trist.  Potser molt real, però trist.  Avui que és diumenge i que les rutines són totes unes altres, potser valdria la pena perdre una mica el temps i perdre’ns una mica per aquest país imaginari dels somnis i dels anhels més íntims, i pensar que tot pot ser, que res no està condemnat a ser patrimoni exclusiu del pensament o del desig.

Potser no servirà de res i en uns minuts, o en unes hores, o demà quan soni de nou el despertador, tot serà com sempre, més bo o més dolent, però com sempre.  Però fins i tot així, si ens hem permès el luxe de deixar volar lliure la imaginació un estona, segur que tot serà una mica diferent, una mica més bonic, una mica millor, i a la nostra cara, potser de manera gairebé imperceptible, es dibuixarà, íntim i satisfet, un petit somriure.

En el fons, el millor regal que podem rebre o que ens podem fer a nosaltres mateixos, segueix sent, encara, una bona dosi de fantasia, ni que sigui condemnada a no passar de les golfes de la ment.  Feliç diumenge.



css.php