Set 252016
 

El calendari i els noticiaris ho han anunciat:  som a la tardor.  S’acabat l’estiu, tot i que no ho sembla;  tot i que la tardor, de moment, estiueja, amb tempestes i temperatures més pròpies de mitjans d’agost.  Però malgrat tot, passem pàgina d’un estiu intens i càlid i entrem en una nova estació per descobrir.

Ara mateix costa pensa en castanyes i panellets i en els colors sempre sorprenents dels arbres a punt per despendre’s del fullam, a l’espera del renaixement de primavera.  Però el temps avança, inexorablement i implacable, i tot arribarà, més o menys quan toqui.

Sovint no sabem si cedir als encants dels anuncis de roba més gruixuda i de festes lligades a la nova temporada, o si agafar-nos a la desesperada a allò que tenim i que coneixem prou bé.  I és que a la realitat no sempre li agrada seguir les pautes i de vegades sembla que vulgui jugar a sorprendre’ns.  D’aquesta manera, ens movem entre la jaqueteta de primera hora, que ja refresca, el canvi d’armari que costa de fer i un temps que sembla divertir-se anant contracorrent, i que ens tempta amb intensos dies de sol.

En qualsevol cas, tenim l’octubre a tocar i res no tornarà a ser igual com fins ara.  Els fulls del calendari només van endavant, i ja podem donar-hi tants tombs com vulguem i mirar d’adaptar les coses al nostre gust, que això no va així.  Al capdavall, ballarem al ritme que toquin les estacions, i ara comencen a sonar, potser encara suaus, la intimitat amable i el recolliment somort de tardor.

css.php