Aniversari

 Actualitat  No Responses »
maig 062015
 

De tant en tant, ens descobrim a nosaltres mateixos a través dels altres.   És aquesta mena d’estrany mirall que ens reflecteix el que ens ajuda a veure’ns, molt més enllà de la imatge que cadascú ens hem anat fent, tot sovint més propera al desig que a la realitat.

Un d’aquests miralls (per dir-ne d’alguna manera) són els fills.  Ja sabem que els plats s’assemblen a les olles, encara que les olles, de vegades, es vulguin creure que són soperes, posem per cas, i no olles.  Qui no ha tingut la sensació de veure en un fill allò de bo, o de no tan bo, que té?

Però a banda d’aquesta realitat, hi ha el temps, i el seu pas inexorable.  Avui fas vint-i-cinc anys.  Una bona xifra.  Una xifra d’aquelles que fa gràcia recordar, i que fan goig.  Avui et miro i tot i que encara puc intuir en tu aquella nena petita i inquieta, veig una dona jove, encara inquieta -afortunadament-, amb tot el futur per descobrir i per construir.  Mirant-te, em recordes que sóc, m’agradi o no, cada dia més vell, però immensament feliç.

Passa un bon aniversari i que el futur sigui, com a mínim, tan generós com ho ha estat amb mi.  Tan generós com tu em recordes que ha estat.

La veritat, com tot sovint, eren els diners

 Actualitat  No Responses »
maig 052015
 

Si fem una mica de memòria, recordarem que tots els intents fets des de Catalunya per obtenir la gestió dels nostres aeroports, sempre han estat infructuosos, per allò de la necessitat d’una atenció unificada des d’AENA, un cas raríssim a nivell mundial, però dogma de fe a Espanya.

Però poc a poc la informació ens va desvetllant la veritat de les coses i la raó autèntica de tanta unitat i de tant evitar la discriminació per raó del territori on la gent viu o on es troben les infraestructures.  I la raó, com ja és habitual, és només econòmica.

Ara sabem que el volum de negoci de l’Aeroport del Prat, tot i les seves limitacions pel que fa a rutes i destinacions, sempre en favor de Barajas, suposa el 43% del valor en borsa d’AENA i més de la meitat dels seus guanys.  No està gens malament.

Ara imaginem una Catalunya independent amb el control absolut d’El Prat, però també dels aeroports de Reus, Girona i Lleida i amb capacitat per ordenar el trànsit aeri amb aquestes quatre instal.lacions.  Imaginem també una AENA sense el 43% del seu valor i amb la meitat d’ingressos només.  Un panorama amb molt de futur en el primer cas, però la ruïna de la companyia, en el segon.

Aquestes són les dades i, segurament, aquesta és la realitat. Es tracta de diners, no de sentiments.  I també per això ens cal ser independents.

I si parléssim de ports, trànsit de persones i mercaderies i del valor econòmic que s’hi mou, la cosa no faria més que millorar (per a nosaltres, és clar).  Però aquesta és tota una altra història, potser encara més dura.

Seguim enrere.

 Actualitat  No Responses »
maig 042015
 

Que vivim temps de regressió en molts àmbits de la nostra vida és, a hores d’ara, un secret a veus.  I no parlo només del nostre país, perquè la Unió Europea és una mena d’olla barrejada que, de tant en tant, ens serveixen uns plats gens edificants i molt difícils de pair.

Ara resulta que els homosexuals potser no podran ser donants de sang.  Bé, a banda que això parteix de la premissa de la llegendària promiscuïtat del col.lectiu homosexual (caldria saber què hi ha de veritat o no, i com és de diferent dels heteros, aquesta promiscuïtat), la idea em resulta prou inconcreta.  Anem a pams:

Homosexual vol dir «homes homosexuals» o també inclou les dones?  i els homes i dones bisexuals?  O només es tracta de marcar i excloure els homes homosexuals?  Potser són els únics que poden tenir pràctiques de risc?  Caldria concretar millor, diria jo.  Més que res per saber de qui parlen, realment.

Una altra:  com se sap si algú és homosexual?  Se li pregunta?  se li veu a la cara?  hi ha alguna anàlisi clínica que ho detecta?  En cas afirmatiu de qualsevol de les respostes, l’orientació sexual és suficient per discriminar, més enllà de les pràctiques sexuals segures o no?  En cas novament afirmatiu, malament rai.

Francament, em sembla que ens trobem davant d’un intent de discriminació brutal, basat en prejudicis, no en raons científiques;  i una donació de sang -i el seu ús posterior- encara em sembla que té més a veure  amb la ciència que amb una determinada moral que sembla que cada dia es fa més omnipresent.

Avís:  ara poden marcar i demonitzar els homosexuals.  I demà?  Vigilem què anem assumint com a «normal».

Cap de setmana

 Actualitat  No Responses »
maig 012015
 

Cap de setmana curiós, aquest.  Dia del treball, dia de la mare i una lluna espectacular.  Gens malament.

Amb els temps que corren, la festa del treball gairebé es el dia del record dels grans absents (la feina pròpiament dita i els drets laborals, de passada).  Pel que fa a les mares, la casualitat ha fet que aquests dies se’n parli d’una de Baltimore que fa que el seu fill abandoni una manifestació de protesta contra l’assassinat de negres per part de la policia, i que ho fa com tradicionalment havien fet les mares (ara se n’ha perdut la mena):  amb un «passa cap a casa» i un parell de carxots.

Dia del treball i dia de la mare, dues grans oportunitats de reclamar la dignitat humana que se’ns va entre els dits, gairebé sense que ens n’adonem, dia a dia.  Coses de la crisi, suposo.  O dels temps que corren.  O de la desídia, simplement.

En qualsevol cas, tot plegat es completa amb una lluna espectacular que aporta una imatge sempre captivadora i hipnòtica.  Bellesa i llum, que falta ens fan, enmig de tanta i tanta duresa.

I jo, que tinc la sort de poder gaudir de tres dies de festa, marxo, a la recerca dels records i paisatges que encara no conec, a veure si sé espolsar les teranyines de la rutina que, sense que en siguem gaire conscients, també ofeguen.   A veure si aquesta lluna de maig ens regala una mica de llum i de bellesa.

Fins dilluns.

 

 Newer Entries
css.php