Mai 082015
 

Enèsima ofensiva del govern espanyol contra el català.  Res de nou, de fet, però sí que cada nou atac és més contundent i tot plegat fa pinta d’ofensiva final, d’assalt definitiu, un cop lingüísticament desarmades i conquerides  les Illes, el País Valencià i l’Aragó.

Però no ens enganyem, l’autèntic objectiu no és la llengua.  L’autèntic objectiu és el país.  Per què tanta obsessió amb el dret a escollir la llengua vehicular?  Senzillament per dinamitar una de les poques obres sòlides de la Catalunya autonòmica:  la xarxa escolar única, pel que fa a llengua.  Cal dividir la societat, i una manera excel.lent és dividint les escoles.

Ja fa molt de temps que des de la política espanyola es parla de la Catalunya dividida, però sense èxit, perquè no existeix.  Aquí hi ha castellanoparlants i catalanoparlants, independentistes i no independentistes… però no una societat dividida.  I els cal crear la divisió.  D’una banda, tibant el discurs unionista (de la mà d’una ofensiva recentralitzadora en pro de la igualtat) i d’una altra, obligant a triar entre català i espanyol (“castellà” ha desaparegut del discurs polític) a les aules.

Aquesta és l’estratègia i aquest l’objectiu.  I l’enemic no és petit, perquè darrere del PP hi ha el PSOE, Ciutadans i fins i tot Podemos, entre altres, que comparteixen fins a la darrera coma d’aquesta involució que pot, si no actuem amb rapidesa, acabar definitivament amb allò que ha costat dècades i molt d’esforç aconseguir.  Si realment aconsegueixen dividir-nos, ho tenen tot guanyat, perquè són ells el que tenen el control del poder i de la llei.  I no parlo només de llengua.

css.php