Mai 012015
 

Cap de setmana curiós, aquest.  Dia del treball, dia de la mare i una lluna espectacular.  Gens malament.

Amb els temps que corren, la festa del treball gairebé es el dia del record dels grans absents (la feina pròpiament dita i els drets laborals, de passada).  Pel que fa a les mares, la casualitat ha fet que aquests dies se’n parli d’una de Baltimore que fa que el seu fill abandoni una manifestació de protesta contra l’assassinat de negres per part de la policia, i que ho fa com tradicionalment havien fet les mares (ara se n’ha perdut la mena):  amb un “passa cap a casa” i un parell de carxots.

Dia del treball i dia de la mare, dues grans oportunitats de reclamar la dignitat humana que se’ns va entre els dits, gairebé sense que ens n’adonem, dia a dia.  Coses de la crisi, suposo.  O dels temps que corren.  O de la desídia, simplement.

En qualsevol cas, tot plegat es completa amb una lluna espectacular que aporta una imatge sempre captivadora i hipnòtica.  Bellesa i llum, que falta ens fan, enmig de tanta i tanta duresa.

I jo, que tinc la sort de poder gaudir de tres dies de festa, marxo, a la recerca dels records i paisatges que encara no conec, a veure si sé espolsar les teranyines de la rutina que, sense que en siguem gaire conscients, també ofeguen.   A veure si aquesta lluna de maig ens regala una mica de llum i de bellesa.

Fins dilluns.

 

css.php