Reconec que sempre he tingut una clara tendència a la individualitat; a fer le coses sol. Però també reconec que he tingut el privilegi de trobar diferents grups de treball que m’han ensenyat com és d’important i valuós el treball en equip.
Sense anar més lluny, dimecres passat es van lliurar els Premis Llanterna Digital, en l’organització dels quals tinc l’honor de treballar. I dic honor, perquè ho és poder compartir l’evolució d’un projecte creat en plural i que ha crescut gràcies a la implicació de molta, molta gent, al llarg de set anys. En aquest cas, «molta gent», en bona part, vol dir persones que treballem a les administracions públiques; funcionaris si voleu, però funcionaris que saben defugir el protagonisme, que són capaços d’anar molt més enllà de les seves obligacions i que saben arromangar-se i fer la feina que cal fer en cada moment, fosca de vegades, per tirar endavant allò que cap d’ells no podria fer sol.
Aquesta és l’anècdota puntual. Però allò que és realment important és el valor del treball col.lectiu i tot el que ens pot aportar. Seguint amb l’exemple que plantejo, el treball de la Fina, la Rosa, l’altra Rosa, el Josep-Enric, la Carme, l’altra Carme, o la Dolors, i també el d’aquells que fan un forat, com bonament poden, en unes agendes prou denses, per fer de jurats, perquè també creuen en el projecte, o la feina d’aquells professionals que primer diuen «sí» i del preu ja en parlarem. Aquest és l’autèntic equip. Aquest és l’autèntic servei públic.
No sé si heu tingut la sort de trobar un grup de persones capaç de fer que una il.lusió sigui una realitat i un projecte de futur en qualsevol espai de les vostres vides. Jo sí, i me’n sento molt satisfet, perquè la realitat demostra que entre tots, quan hi ha ganes i quan es juga net, es poden fer coses molt dignes i prou valuoses; coses que ens ajuden a ser més oberts de ment, més savis i més lliures.
I qui no ho sàpiga veure, o no vulgui, prou que s’ho perd.
