Jun 022013
 

Viure, en el fons, potser no és massa més que una interminable batalla, amb un desenllaç predefinit, que ens va deixant, això sí, un seguit de petites victòries que donen sentit a la nostra existència.

Ben mirat, cada dia és una petita victòria contra l’avorriment, la desesperança, les pors injustificades i les ben fonamentades, la indiferència, l’atur, la gana, el fred, els somnis que no complirem mai, els projectes amagats al calaix, el desig, la realitat, els altres, els interessos ocults, la peresa, l’0blit, els records que ens frenen, la mandra, la memòria, la ignorància, la rutina…

I malgrat tot, encara som capaços d’inventar raons per seguir vivint i per mirar que els de la nostra vora tinguin un bri de felicitat.  Som capaços d’inventar raons i arguments, d’alçar espais nous a les nostres vides que ens aportin il.lusió, o de descobrir paisatges que ens facin mirar el futur amb esperança.  Fins i tot hi ha qui és capaç de fer únics i màgics aquells moments aparentment rutinaris.  Si trobeu alguna d’aquestes persones, no la deixeu escapar per res.

Tot i que sabem el final de la novel.la, ens segueix atraient més llegir-la capítol a capítol, sense pressa,  i jugar a escriure mentre anem passant pàgina.  Potser només així la nostra existència té sentit i és una mica útil per a algú.

Avui tot just acabem d’encetar un nou dia.  Una nova victòria.

css.php