Jun 142013
 

Cada dia que passa tinc més clar que l’acord amb Espanya, si s’ha de produir, perquè puguem decidir què volem ser i amb qui, vindrà forçat des de fora.  Mirem si no les paraules de David Cameron a propòsit del problema catalán.  Perquè per més que es vulgui silenciar Cameron, la democràcia acaba sent la democràcia, i els sistemes (legals o no) amb dèficits democràtics, no deixen de ser altra cosa que això:  sistemes polítics amb dèficits democràtics.

Bé, això serà així suposant que aquí sapiguem tenir un lideratge prou fort i un discurs prou clar al respecte.  Un discurs totalment incompatible amb el tradicional “tot i què…”.  Quin mal ha fet allò del seny i la rauxa.

Ja tindria guasa que tant l’adveniment del sentit comú al govern espanyol, com del discurs útil i clar al català hagués de venir de fora.  Quin nivell!

Ara bé, si és possible saber que es podrà seguir el concert de la llibertat del dia 29 de juny, en directe, des de Mont-real, abans que es confirmi que l’emetrà Televisió de Catalunya, sembla clar que si no ens donen una empenteta des de fora, ho tenim complicat.

Que cansat és viure al país del “sí però no”, del “tot i què” i del “sí, però només una mica, no fos cas”.  I més cansat, encara, quan podem aspirar a qualsevol cosa que realment vulguem obtenir.

css.php