Jun 032013
 

Ja sabem allò que una mentida, si es repeteix prou vegades, pot acabar esdevenint veritat.  Això ho saben perfectament la gent del PP, i molt especialment aquesta mena d’esperit reaparegut que darrerament acapara titulars com a gran esperança blanca (o blava) de l’Espanya més profunda i casposa.  Evidentment, parlo d’Aznar.

De manera similar, les crides a la intervenció militar a Catalunya, per allò de recuperar i garantir la sagrada unitat de la pàtria, cada dia són més habituals, i es poden fer amb absoluta impunitat.  El darrer exemple, l’exministre Otero Novas, demanant metralletes al nostre país, des de la televisió pública popular (perdó, espanyola), i enmig d’un silenci més que eloqüent de les suposades esquerres.

Francament, em costa massa imaginar una intervenció militar a Catalunya, davant la mirada internacional, per unes propostes -les nostres- escrupulosament democràtiques i pacífiques.  El que no em costa gens és veure l’onada d’odi anticatalà que tot plegat genera i que no pot acabar més que amb la nostra separació d’Espanya.  O algú encara es pot imaginar que les coses tenen marxa enrere i que un bon dia decidirem que aquí no ha passat res i tornarem a allò de buscar un nou encaix per a Catalunya?  Jo no.  L’actual estatut d’autonomia va significar la fi d’aquesta via.  Tot això, en gran part per mèrits seus, ja és història.  I és que a força de repetir la mateixa idea, la de la intervenció militar, acabaran fent possible la nostra pacífica independència.  Encara no s’han adonat que, aquesta vegada, la repetició sistemàtica de la seva mentida els va en contra.

Com els agraden les armes i les amenaces a aquells que sempre han posat l’espasa per davant de la intel.ligència.

css.php