Ahir, Josep Borrell ens va oferir una lliçó magistral de quines són les claus, segons ell, per aconseguir una unitat política, com ara la dels Estatus Units d’Amèrica: tenir un sol idioma i matar quatre opositors. Quatre indis, en aquest cas. Bé, qui diu quatre, diu uns quants milions, i unes quantes cultures, i una pila de llengües i tot plegat, ja posats.
Exercici de substitució lèxica. Proveu a trobar la paraula que resulta de substituir el substantiu de l’exemple, per aquests altres que us proposo:
Només van haver de matar quatre indis = nord-americans
Només van haver de matar quatre jueus = ?
Només van haver de matar quatre moros = ?
Només van haver de matar quatre negres = ?
Només van haver de matar quatre gitanos = ?
Només van haver de matar quatre dissidents = ?
Només van haver de matar quatre dones = ?
Només van haver de matar quatre comunistes = ?
Només van haver de matar quatre bruixes = ?
Només haurien de matar quatre catalans = ?
Efectivament. Aquesta és la clau de la constant històrica que facilita la unitat política: eliminar els contraris i imposar un idioma (i una cultura, i una religió, i una legislació… ja de passada).
Per cert. Amb aquesta bajanada d’ahir, qui recorda els 30.000 € de multa que ha rebut l’excel·lentíssim senyor Borrell per l’enriquiment amb informació privilegiada, o les crides a la desinfecció de Catalunya? Ben mirat, però, poca excel·lència ètica i intel·lectual demostra qui afirma segons què i s’aferra d’aquesta manera a un càrrec. I qui li tolera i l’empara, ja de passada.
