Nov 132018
 

Aquest cap de setmana passat es va córrer a Barcelona la Cursa de la Dona (tot i que si fem cas de la web que la promociona, n’hauríem de dir Carrera de la Mujer), una cita atlètica que cada any es duu a terme a diferents ciutats espanyoles, enguany vuit, entre les quals, evidentment, la capital catalana.  No fos cas.

Enguany, aquesta cita esportiva ha comptat amb un cert rebombori mediàtic pel contingut de les bosses amb obsequis que les corredores recollien en anar a buscar el dorsal corresponent.  Aquest contingut, per dir-ho d’alguna manera casposa i fàcil d’entendre, estava integrat per “coses de dona”, des d’alguna que altra revista del cor, fins a productes dietètics o esmalt d’ungles, passant pels inevitables productes de neteja. Tota una galeria dels horrors d’estereotips femenins.  Enguany, però, i potser ja anava sent hora, han saltat les alarmes.

De tota manera, si repassem la web de la Cursa, i més concretament la llista de patrocinadors, ja ens podem anar fent una mica a la idea de què va la cosa.  D’altra banda, si llegim tota la informació sobre l’esdeveniment, no hi ha, en cap moment, res que ens faci pensar que té el més mínim interès reivindicatiu, ni en favor de la igualtat de gènere, ni res de res que s’hi assembli.  Tot el que hi podem trobar és que només hi poden participar dones, en aquesta singular cursa.

En resum, una cita esportiva només per a dones, i un negoci -segur- per a l’organització, ben arropada per un seguit de patrocinadors que busquen ampliar els seus respectius nínxols de mercat entre la clientela femenina.  Ben mirat, una iniciativa que no es troba gaire lluny d’aquella famosa corrida de toros gratuïta, i només per a dones, que Jesulín d’Ubrique va oferir a Aranjuez l’any 1994.  I és que hi ha coses que no canvien, per més que es vulguin vestir de modernitat.

css.php