Nov 192018
 

Si per casualitat llegeix aquestes quatre ratlles algun director de cinema, o algun guionista -en el seu defecte també valdria un escriptor de novel·les- m’agradaria proposar-li la possibilitat de fer una obra de ciència ficció situant, en un futur indeterminat, el govern, els jutges, les forces i cossos de seguretat i els mitjans de comunicació espanyols, més enllà dels Pirineus, havent de fer front als Gilets Jaunes, aquesta colla de ciutadans que, enfundats en armilles grogues, d’aquestes que tots tenim al cotxe, han paralitzat les principals vies de circulació del seu país, en legítim exercici de protesta contra la pujada dels preus dels carburants.

No sé si la pel·lícula -o la novel·la- seria un drama social o una caricatura grotesca de la realitat espanyola contemporània.  Donarien abast els mitjans a publicar tants i tants titulars amb adjectius com ara “violents” o “terroristes”?  I la policia, podria atonyinar, identificar i detenir tothom?  No vull ni imaginar l’escena dels jutjats, on milers i milers de ciutadans s’amuntegarien davant ses senyories, esperant imputacions.  I al capdamunt de tot, un grapat de polítics superats per la realitat i sense saber què fer, ni com sortir-se’n, dient i repetint els bajanades de rigor, en un exercici d’onanisme retòric absurd.

Doncs ves per on que aquesta ficció ha passat en un país democràtic que, tot i les seves mancances i tot i les seves imperfeccions, encara creu en la llibertat d’expressió, que encara considera el dret de manifestació un dret fonamental, i que sap que una cosa és tallar carreteres i una altra de ben diferent una actuació nazi.  Potser ells sí que encara tenen memòria i saben què els passa quan els nazis actuen de debò.  O potser és que aquí, tothom que ara tant en parla, des de l’estructures del poder, en sentit ampli, estava al costat de qui l’exercia i no de qui el patia, el nazisme, i d’aquest petit matís vindria tanta nostàlgia i tanta condescendència amb les actituds dictatorials i repressores.

En qualsevol cas, la comparació pel que fa al respecte a la llibertat resulta ofensiva.  Potser, en el fons de tot, trobaríem que mentre a una banda de les muntanyes hi ha una monarquia hereva d’una dictadura que no ha desaparegut mai, a l’altra hi ha una república consolidada i orgullosa d’ella mateixa.

css.php