Mai 312018
 

Què hi fan els radicals, adoctrinadors, fanàtics, nazis, intolerants, traïdors, feixistes, hereus dels terroristes… és a dir, els diputats independentistes, participant d’una moció de censura que, a tot estirar, pot substituir un govern espanyol que ens odia per un altre que n’ha estat i és còmplice i partícep d’aquest odi?

Costaran molt de pair les imatges i les paraules d’unes persones amb un llaç groc a la solapa parlant sobre si cal donar suport o no a un hipotètic relleu al govern;  sobre si aquells que ara mateix, com aquell que diu, no s’estan d’insultar, vexar i humiliar el nostre president i els presos polítics i exiliats.  De debò que hem de fer el joc a aquesta gent i ajudar-los perquè puguin arribar al poder?  És més, què hi pinten els diputats independentistes  prenent part i posició en una pura pugna partidista entre dos (o tres) partits que ens odien i que porten mesos deixant-nos-ho ben clar?

No sé què en deuen pensar els presos i exiliats.  Bé, potser més m’estimo no saber-ho, perquè segons com vagin les sessions al Congrès del Diputats d’avui i de demà, quedarà molt clar que s’assumeixen els empresonaments i l’exili, amb la més absoluta normalitat, com una part més d’una estranya i segurament poc confessable estratègia política, de finalitats no massa presentables.  Segons com vagi tot plegat, aquests diputats, i els partits que representen, hauran de donar moltes explicacions, sobretot a tants i tants milers de persones que durant mesos i mesos han sortit al carrer reclamant la llibertat i defensant la dignitat d’unes institucions que poden quedar molt malmeses, a nivell de credibilitat i de coherència, en només dos dies.

No estaria molt més bé deixar que els partits del 155 es matin entre ells, si volen, i nosaltres formar Govern i començar una urgent i imprescindible reconstrucció institucional i nacional?  Doncs es veu que no.  Deu ser allò de la qüestió de prioritats.  O un cert tuf a claudicació, si no a traïció, directament.  Aviat se sabrà.

css.php