maig 162018
 

Les paraules sempre són importants.  Però, a més, les paraules canvien, es posen d’actualitat o gairebé desapareixen, perdudes entre les pàgines monòtones dels diccionaris.  Així i tot, si sabem aprofitar els petits moments de glòria de cadascuna, podem aprendre’n molt, perquè és llavors quan són molt més que un seguit de lletres ordenades d’una determinada manera.

Sense anar més lluny, “procés” és una d’aquestes paraules que ha viscut el glamur mediàtic de l’actualitat més rabiosa, tot i que ara ja gairebé només és un recurs demagògic i buit en boca de quatre eixelebrats que han après una lliçó de memòria i que són incapaços d’anar més enllà de la repetició monòtona i avorrida del mateix mantra sense sentit.  Però com que tot evoluciona, agradi o no, m’atreviria a apuntar la paraula d’actualitat per als propers mesos:  “restituir”.  Gairebé n’ha fet ja bandera el president Torra, en les seves encara poques intervencions públiques, però el concepte promet.  O això cal esperar, si més no.

Si “procés” implicava la idea d’evolució cap a algun lloc, “restituir” comporta acceptar una destrucció que cal refer.  La realitat és aquesta.  I potser sí que aquell procés ha portat a una destrucció que ara cal tornar a posar dempeus.  Ben mirat, algú, algun dia, ens haurà d’explicar què ha passat realment aquests darrers mesos (o aquests darrers anys) i per què som on som, ara mateix.  Segurament caldrà esperar encara per entendre-ho tot, però hi ha explicacions pendents per a molta i molta gent, i en algun moment hauran d’arribar.  En qualsevol cas, ara tocarà restituir.  Apuntem-nos al mot d’actualitat i no oblidem que “restituir” rima amb “substituir” (un verb oblidat i que caldria posar en primera línia) i, al capdavall, amb “construir”.  Aprenem una mica de les paraules, si us plau.  Tenen molt a ensenyar-nos.

css.php