gen. 252018
 

Si per alguna cosa acabarem recordant aquest govern del PP i dels seus lleials escuders Ciutadans i PSC-PSOE serà per la seva capacitat de mentir, de tergiversar la realitat objectiva i constatable, i de fer dir a les lleis el que diuen i el que no han dit mai, amb una absència absoluta de la més mínima decència política.

Mirem aquesta seqüència:  el Parlament elegeix un president, que pren possessió com a tal.  En exercici de les seves funcions, es reuneix amb tots els grups parlamentaris a la recerca de candidats proposat per a presidir la Generalitat.  D’aquestes surt un sol nom amb possibilitats aritmètiques de rebre el suport de la cambra.  El president del Parlament convoca una reunió amb el candidat proposat.  Fins aquí tot normal, una dinàmica que hem vist cada cop que hi ha hagut eleccions a qualsevol cambra legislativa.  Però a partir d’aquí, comença el ball dels disbarats.  La líder de Ciutadans obre el foc tot titllant de malbaratament de fons públics la despesa que es pugui derivar del viatge del president del Parlament per reunir-se amb el candidat proposat.  Aquesta gent vol negar que es tracta d’un viatge oficial de la segona autoritat del país en exercici de les funcions que li són pròpies i per a un assumpte prou important com és l’elecció del futur president de la Generalitat.  Fins a quin punt de perversió hem arribat?  Silencis o aplaudiments dels socis polítics.  Previsible.  Sembla que, finalment, el viatge se l’ha hagut de pagar el propi president.  Vergonya.

Segon capítol dels despropòsits.  Un cop a Brussel·les, se li nega al president del Parlament l’ús de les dependències de la Generalitat de Catalunya a aquella ciutat, que es tanquen i s’ordena al personal que hi treballa que no vagin a la feina fins a nova ordre, tot mirant d’impedir, d’aquesta barroera manera, que el president del Parlament pugui exercir les seves funcions.  De tota manera, sempre es troba un lloc on reunir-se, si hi ha voluntat de fer-ho.  Més silenci o més aplaudiments dels socis polítics.  Tot normal.

El tripartit del 155 no descansarà fins a l’ultim moment, saltant-se la llei tant com els sembli, ni que sigui a costa de fer un ridícul escandalós.  A veure quines més sorpreses tindrem des d’avui mateix fins que tinguem un nou govern legítim, i no aquesta mena de carcellers que s’omplen la boca de democràcia i d’estat de dret i no tenen ni la més remota idea de què signifiquen aquests conceptes.  Ni la volen tenir.

css.php