gen. 182018
 

Després de mort el combregaren, diu la dita, i a fe de déu que és ben certa.  Així els ha passat a un grup d’avis de Reus que durant la darrera campanya electoral es reunien diàriament per reclamar l’alliberament dels presos polítics i als quals, la Junta Electoral de zona els va impedir de fer-ho.  Ara, ara que ja fins i tot s’ha constituït el Parlament que va sortir d’aquelles eleccions, és la Junta Electoral Central, amb la seva celeritat proverbial, la que els diu que sí que es podien manifestar, perquè es veu que això de la llibertat d’expressió ho empara la Constitució, mira tu.

Sobten les diferents velocitats de qualsevol tribunal, o organisme que exerceix com a jutge o àrbitre, en el moment d’actuar, segons el cas i segons les circumstàncies.  Sobta la lentitud en el cas dels avis de Reus, i més si la comparem amb la velocitat amb què l’Audiència Nacional o el Tribunal Suprem decideixen sobre la presó preventiva dels nostres presos polítics, sense anar més lluny.  I és que, com podria dir una altra dita que manllevo d’una de prou coneguda, la justícia, a més de ser justa, ho ha de semblar.  I no és el cas, ni de bon tros.

Però deixem a justícia en pau, que no l’arreglarem nosaltres, i pensem un moment en la immensa feina que estan fent una bona colla d’avis del país, i de padrins o de iaios -a mi en resulten dialectalment més propers que no pas els avis- en pro de les drets i de les llibertats de tothom.  Només cal repassar moltes de les imatges de l’1 d’octubre, o assistir a qualsevol de les habituals concentracions a multitud de ciutats i pobles, per comprovar que ells mantenen la il·lusió i l’esperança ben vives.

Si bé és cert que una societat avança gràcies a la força i l’energia de la joventut, no ho és menys que aquesta mateixa societat no pot, de cap manera, prescindir de la constància, de la paciència i de la voluntat indestructible, forjada al llarg de tota una vida, de la seva gent gran, i tot aquest estrambòtic procés que estem vivint ens ho demostra amb claredat.  Ahir, en una curiosa coincidència, era investit el president del Parlament més jove dels darrers temps i els avis de Reus rebien la confirmació que la seva feina era ben legal.  En prenem nota i n’aprenem una mica?  Si més no, per justícia.

css.php