Jul 282017
 

Aquests darrers mesos, TV3 ha programat una nova temporada de “Nit i dia”, sèrie de producció pròpia i molt més que recomanable, en la qual sobresurten, amb pes propi, les interpretacions de Josep Maria Pou, en el seu paper de Benet Muntada, professor d’escacs, llibreter de vell i assassí a sou, i de Ramon Fontseré, Martí Miró en la ficció, polític de llarg recorregut, capaç de tot per enriquir-se i guanyar influència.

Al llarg dels capítols se’ns va presentant una realitat sòrdida, gairebé increïble, ben pròpia de la ficció i de la literatura negra.  Però vet aquí que si repassem una mica la premsa ens trobem amb testimonis tan esgarrifosos com aquesta carta d’una víctima de pederàstia a algun que altre polític ben conegut, on es relaten uns fets encara per acabar d’aclarir i de jutjar, o la mort, periòdicament i en circumstàncies si més no estranyes de persones vinculades als grans casos de corrupció del PP, autòpsia i incineració exprés incloses, si cal.

Però no patim.  La ficció és només això, ficció, i la realitat és tota una altra, sobretot en un estat democràtic i de dret, on la justícia és igual per a tothom i on personatges com Benet Muntada o Martí Miró no existeixen ni han existit mai.  De tota manera, per a qui se l’hagi perduda, li recomanaria de recuperar “Nit i dia” ara, en temps d’estiu i de vacances, perquè ens ajuda prou bé a entendre la sort que tenim de viure la lluminosa realitat i no la sòrdida ficció.

css.php