jul. 172017
 

De vegades resulta necessari, i satisfactori, fer un petit viatge a través de la memòria, dels records, per retrobar la serenor i la calma que la voràgine de l’existència acostumen a imprimir al nostre dia a dia.  Canviar d’escenari, de ritme vital i retrobar-nos amb allò que som i que en fa ser com som pot ser complicat, perquè potser mai no acabem de veure ni el moment ni la manera, però sempre és molt positiu.

Deixar-nos endur per les sensacions i pels moments que hem viscut en el passat, recuperar les paraules i els gestos d’aquells que no hi són i compartir-los amb un somriure als llavis és tota una lliçó d’il·lusió i de vida que val la pena regalar-se sempre que sigui possible, perquè d’alguna manera implica espantar fantasmes, pors i dolors que, si bé hi són i hi seran sempre, cada cop van quedant més en un segon terme, deixant lloc a la memòria amable dels millors moments.

És bo guardar record de tot el que hem viscut, però també ho és saber-li trobar el lloc que li pertoca, per tal que ajudi a construir el futur, sense ancorar-nos al passat.  En el fons, com gairebé tot, és qüestió de ganes, d’ànim i de voluntat de compartir bons moments amb aquells que estimem.  Si això hi és, la resta sempre ve sola, al seu ritme, lent o vertiginós, però sempre ve i ens il·lumina de nou el rostre i la mirada, quan encarem els ulls, amb més dolçor que recança, a aquest riu, tan ple de vida, que mai no s’atura.

 



css.php