Puntual i breu, com cada any, arriba tot un regal per als sentits, i molt especialment per a la vista. M’estic referint a la floració dels presseguers al Segrià, un intens mantell rosa que tot ho embolica amb els seus mil matisos.
Tot sovint tenim la temptació, justificada d’altra banda, d’anar a buscar la bellesa de la natura lluny de casa, a terres exòtiques fins i tot, i ens oblidem de mirar el que tenim a la vora, i ens perdem massa coses. Aquests dies val la pena perdre’s per les carreteres secundàries que recorren la plana de Lleida i gaudir de la bellesa efímera, brevíssima, de la floració dels fruiters, preludi imprescindible d’una primavera que ja és a tocar.
Una de les pel·lícules de Garci, «Canción de cuna«, en un moment donat, deixa per a la història una frase magnífica: «saber mirar es saber amar». Tenir els ulls disposats a veure la bellesa d’aquesta natura que tenim a la porta de casa és aprendre a estimar-la, aprendre a estimar aquest petit espai que sabem nostre i, segurament, aprendre a estimar-nos una mica més a nosaltres, que també en formem part d’aquesta terra, fins i tot.
Arriba el cap de setmana, bon moment per sortir i per regalar-nos el plaer de la contemplació d’una bellesa sublim i breu, no sigui que se’ns passi i ja no hi siguem a temps.
