Ago 142016
 

Sempre m’ha agradat el blau.  De fet, així que em despisto una mica, ja vaig vestit de blau, gairebé de cap a peus.  Suposo que tothom té tirada cap a algun color determinat, i el meu, de sempre, és el blau.

Avui he rebuscat una mica per saber quins significats se li atribueixen al blau.  I déu n’hi do.  Així d’entrada, tot positiu:  sinceritat, confiança, esperança… i ja més en detall, que si el blau fosc s’associa amb riquesa, bona educació, dignitat, poder i èxit;  que si el marí representa fidelitat, respecte i integritat;  que si el blau clar crea una atmosfera amb encant i expressa dolçor…

Francament, no sé jo, però hi hauria molt a dir.  El que sí que sé és que m’agrada el blau, el blau profund i intens del mar i el blau transparent que embolica volums i formes en el cel.  El blau, i aquí sí que coincideixo amb les simbologies que descriuen els teòrics, m’aporta calma, el dolç encant de l’esperança, si voleu.  Heu provat mai de mirar el mar o el cel i deixar-vos endur pels seus matisos?  És un excel.lent exercici ben propi de l’estiu, i una imatge que queda gravada a la retina i als sentits, i  que sempre podem anar a buscar, en algun racó de la memòria, quan calgui deixar volar la fantasia o, fins i tot, fugir d’alguna que altra realitat.

Aquests dies he pogut contemplar el cel amb atenció i curiositat, amb perseids o no, i m’ha agradat molt el que hi he vist, mentre deixava anar desigs.  El mar, potser un altre dia, que sóc de terra endins.

 

css.php