Ago 072016
 

Agost és un més estrany.  Un mes desitjat i sorprenent alhora.  Un mes al bell mig de l’any, contravenint tota regla matemàtica, però dibuixant sempre un abans i un després  en el calendari.  Agost és un misteri que acostuma a començar amb una calor que fa petar les pedres i que sol acabar amb molta més aigua de la que som capaços d’entomar.  En qualsevol cas, un cop més, som a l’agost.

Aquests dies d’agost són sempre diferents.  Mig país fa festa i l’altre mig fa de tot.  Dies de platja, de muntanya o d’ensopiment abandonat al sofà.  Dies per fer coneixences, per retrobar velles amistats, o per oblidar una estona algun que altre company de viatge habitual i gens enyorat.  I així anem fent, gairebé amb la inconsciència de la mandra, fins que un bon dia ens adonem que arriba setembre i tot es posa en marxa, i tot recomença a ritme frenètic, com si no hi hagués demà;  com si volguéssim expiar la culpa per no sé què que hem fet o deixat de fer aquestes setmanes.

De moment, però, gaudim d’aquest breu parèntesi que sempre és l’agost.  Gaudim -o patim- aquest sol o aquesta calor que més d’hora que tard trobarem a faltar, i sentim-nos, una vegada més, vius i amb ganes de fer coses diferents, de trencar la rutina i satisfets de deixar sortir a passejar els instints i les sensacions, ara que fa aquest sol que tot i que de tant en tant molesta i embafa, sempre escalfa i reconforta.

css.php