Nov 292015
 

Els entranyables calendaris de paret, aquells que tenen una pàgina per mes, són una mena de control de pas de la nostra vida;  i l’acte aparentment insignificant de passar full d’un mes a un altre ens fa evocar les darreres setmanes viscudes i imaginar com podrien ser les que arribaran.

Poques hores perquè aquest gest es torni a repetir.  Deixarem el novembre enrere, i com si d’una metàfora de la tardor es tractés, caurà la darrera fulla d’aquest arbre d’interior que ens recorda on som, i encararem el darrer mes d’un any que prometia molt i que, com acostuma a passar, ens deixarà aquell regust amarg a la boca que ens convida a esperar alguna cosa més del que vindrà.

Però ara som on som, a punt d’encetar un desembre sempre estrany, fet a batzegades, entre un pont al principi i unes festes nadalenques en el seu tram final.  I enguany amb unes eleccions i tot.  Què més es pot demanar?  Potser només una mica de calma i que les coses, les públiques i les domèstiques, vagin passant sense estridències, que ja toca.

Recta final d’un any més.  Darrer full del calendari.  Fred i festes a la vista.  Però sobretot, ganes, moltes ganes d’aconseguir que la nostra realitat superi tots els mals auguris i que aquest mes passi amb més glòria que pena perquè, quan tornarem a passar pàgina i pengem el calendari nou, tinguem una dolça recança de despenjar aquest inseparable company dels darrers mesos.

css.php