Nov 012015
 

Un any més, Tots Sants.  Bé, de fet, una castanyada més, disfressada de halloween, el nou uniforme oficial de les modernes castanyeres, potser.

Hi haurà qui defensarà a mort el nostre moscatell, els mostres moniatos i les nostres castanyes, i se li trencarà l’ànima nacional en veure la invasió de gent vestida de mort vivent, en una mena de macabre carnaval de tardor.  És el que hi ha.  Som un país fet a tot, fet a conservar allò més nostrat i a incorporar a la nostra vida qualsevol cosa que, vingui d’on vingui, ens la faci una mica més divertida i agradable.  I si pot ser en companyia, encara més.

Ahir, vam tornar a riure i a compartir vetllada amb aquells que ens estimem.  I ens vam sentir vius, fotent-nos del mort -en aquest cas fictici- i del que el vetlla; i ben conscients i contents de ser-hi, encara.

Tots Sants.  Recordem els absents i ens conjurem per seguir amb els presents, enmig del perfum dels panellets i el gust de tardor de les fulles seques i del fum de les castanyes.

css.php