Nov 172015
 

Què passa quan no passa res?  Doncs això, res.  I molt em temo que en aquest punt ens trobem, pel que fa a la perspectiva de tenir, a curt termini, govern.  De moment, res.  Un compàs d’espera fet de silencis incòmodes o d’alguna que altra paraula més carregada de mals averanys que de cap altra cosa.

I és  que segurament les coses no poden ser d’altra manera.  Els números són els que són i el país és el que és.  Potser ens havíem pensat que vivíem en un luxós transatlàntic amb el qual podríem navegar pels set mars, i ara ens trobem que som a bord d’una gavarra que només pot fer la seva important però modesta funció sense moure’s de port i oferint ajuda i servint les naus més grosses.

Compàs d’espera que no augura massa cosa bona, francament, perquè la tonada que pugui venir, suposant que arribi, ho farà carregada de ressentiments i de manca de solidesa.  Un cop més, acabarem constatant que la nostra societat és diversa i que les rancúnies i factures personals, en política, encara pesen massa.  Tant que fan impossible el que hauria de ser prioritari:  el bé comú.  O simplement un futur més o menys digne.

Seguirem esperant, enmig d’aquest llarguíssim compàs.  Al capdavall, tampoc podem fer altra cosa, perquè ara ja res depèn de nosaltres.  I aquesta és la gran por, i potser l’anunci de la gran decepció (ridícul a banda).

css.php