Mar 182014
 

Ahir es va posar en marxa la maquinària burocràtica que, per obra i gràcia del PP, enterrarà tots els casos en tràmit que es basen en el concepte de justícia universal.

No deixa de ser paradoxal que mentre el govern popular s’omple la boca d’unitat política i geogràfica, aposti d’una manera tan vergonyosa pel localisme més absolut en matèria judicial, on es veu que l’internacionalisme no està ben vist i s’aposta perquè cada govern faci la seva, ben tancadet a les pròpies fronteres (jurisdiccionals, geogràfiques i mentals).

Ahir, Espanya va passar a ser una mica més injusta, més insolidària i, molt especialment, molt menys respectuosa amb els drets humans, en el seu sentit més ampli.  Fa vergonya constatar que casos com el del periodista José Couso, l’holocaust nazi o els crims massius de Ruanda quedaran sense atenció de la justícia espanyola.

De tota manera, més enllà de les innegables pressions xineses, nord-americanes, o d’allà on sigui, tot plegat és ben coherent amb la manera de veure el món, la història i la justícia d’aquells que es neguen sistemàticament a investigar -no ja a condemnar, que ja fóra massa- els crims del franquisme, malgrat els reiterats requeriments de l’ONU, o que aproven lleis penals que finalment han de revocar els tribunals internacionals per contràries als principis bàsics del dret.

Aquesta és una mostra més de la marca Espanya, a nivell internacional.  Un nou èxit del ministre Gallardón i companyia.  I és que també perquè creiem en la justícia, ens cal marxar ben lluny d’aquesta gent.

css.php