Mar 092014
 

De vegades, les llengües no tenen prou paraules per expressar determinades realitat, sentiments, pensaments… llavors cal inventar-ne de noves, o prendre-les d’alguna altra llengua.

Serà que avui és diumenge, o que tenim la primavera a tocar -no ho sé-, però avui trobo una mica justet el meu idioma.  Necessitaria expressar alguna cosa similar a allò de la vergonya aliena, però en positiu.  I no sé si “orgull aliè” és prou apropiat, però potser ja em serveix.  No em val el ja conegut “sentir-se orgullós de”, no.  El que necessito és expressar alguna cosa més interioritzada.  Igual com som capaços d’assumir com a propis els defectes dels altres i passar-ne vergonya per coses que no hem fet, voldria poder fer meva la satisfacció aliena i compartir-la, encara que no sigui mèrit propi, sinó dels altres.

Potser m’estic embolicant massa.  Sigui com sigui, segur que teniu a prop gent per la qual podeu sentir aquest “orgull aliè” de què us parlo i que us fan la vida una mica més feliç.  Personalment, em sento un autèntic privilegiat, en aquesta qüestió.

css.php