des. 312013
 

Ja hi som.  S’acaba 2013, un any que, si fem memòria, potser ni hauria hagut d’existir.  Recordeu que ara fa 12 mesos tots els pronòstics apuntaven a què passaria el 2014?  La recuperació econòmica, la feina, el tricentenari… Jo recordo que pensava si no seria possible fer un salt en el temps i estalviar-nos aquells mesos anunciats ben bé com de traspàs.  Però no, no ha pogut ser.

Suposo que això són les expectatives.  Teníem al davant un any de tràmit i déu n’hi do si ha donat de si.  No penso fer cap repàs de fets importants, especialment perquè cadascú se sap les seves coses i allò que pot semblar transcendent per a alguns, pot ser absolutament inútil per a d’altres.  Sigui com sigui, fem una mica de memòria petita (allò que s’acostuma a fer aquesta nit, ni que sigui de passada, al voltant d’una taula) i comprovarem que no hi ha any inútil i que fins i tot podria ser que aquest que tanquem hagui estat molt més important que no ens pensem.

I encarem el gran any.  Aquest sí que ve precedit d’una famfàrria ben sorollosa que sembla que vulgui fer-li un lloc a la història, fins i tot abans de començar.  Novament les expectatives.  Potser sí que respondrà a tot allò que se n’espera.  O potser no.  D’aquí a dotze mesos en tindrem la resposta.

Aquesta és, segurament, una de les gràcies de la vida:  que les previsions no acostumen a ser altra cosa que bons propòsits, i que la realitat acaba fent el seu propi camí.  I és que com va dir algú (si no vaig errat, Juan Ramon Jiménez), “si et donen un paper pautat, escriu pel darrere”.

Que tingueu un bon final d’aquest any que s’acaba i que el que ha de començar us sigui propici.

css.php