des. 132013
 

Tracionalment, això del desafiament sempre s’ha aplicat a Catalunya en relació a Espanya, quan es parla de qüestions independentistes. Però des d’ahir, l’autèntic desafiament, l’autèntic repte, el tenim tots els independentistes.

La pregunta que ahir es va plantejar ens obliga a aconseguir una majoria incontestable de dobles “sí”.  I ho hem d’aconseguir, perquè una majoria d’aquesta mena implicarà una majoria encara més gran  que votarà afirmativament només la primera part de la pregunta.  Així, d’una banda, quedarà molt clar que Catalunya vol un canvi radical en la seva relació amb Espanya i, d’una altra, que aquest canvi és la independència, no cap altra cosa.

Tenim 11 mesos per davant.  La classe política (si més no la seva major part) ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies.  Ara, han de ser capaços de guanyar el seu particular desafiament:  garantir que podrem votar, i nosaltres el nostre:  esborrar qualsevol dubte sobre què volem.

El desafiament, per a nosaltres, és màxim.  Total.  Si algú demanava èpica en tot aquest procés, està clar que ens en sobrarà.  I encara més amb això de votar el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin.

Per cert, una gran posada en escena de l’anunci.  Sense cap dubte, el que calia.

L’aventura està servida.  Aquest cop, la cosa va de debò.

css.php