des. 172013
 

No és nou.  És trist, però no és nou.  Ja ha tornat a sortir la intel.lectual de torn a qüestionar la utilitat d’una llengua; en aquest el català, i en aquest cas, l’exministra socialista Maria Antonia Trujillo.

El menyspreu a la diferència, a la política espanyola, és un mal endèmic que no pot sorprendre, a hores d’ara, ningú.  Que les llengües diferents a l’espanyola siguin titllades d’inútils, tampoc.  Que els parlants que parlem alguna cosa que no sigui l’espanyol ho fem per molestar, també ho tenim assumit.  Així doncs, res de nou.  Insisteixo.

Els propers dies, ben segur que hi haurà opinions, articles, debats… sobre aquestes paraules.  No serviran de res, no cal que patim.

No sé per quin motiu, però les paraules de l’exministra m’han recordat el lema de la Universitat de Salamanca:  Quod natura non dat, Salmantica non praestat (el que la natura no dóna, Salamanca no ho presta).  Gran veritat.

Ah!  El que sí que voldria és respondre la pregunta de la senyora Trujillo.  El català serveix, per exemple, per proclamar solemnemet  la independència de Catalunya.  Li sembla prou important?

css.php